La concepció que les persones tenim del benestar i de la qualitat de vida implica que valorem i prioritzem, cadascú de nosaltres de manera diferent, aspectes com els següents: l'emplaçament, l'orientació i la distribució.
L'emplaçament
S'entén per emplaçament el lloc on s'ha construit l'habitatge. Un emplaçament cèntric, a l'interior d'un nucli urbà, estarà envoltat d'altres habitatges i tindrá els serveis molt propers. Alhora, pot ser serà sorollós degut al trànsit o no disposarà de gaires vistes, etc.
Un emplaçament als afores del nucli urbà oferirà més tranquilitats i millor vistes, però obligarà a fer majors desplaçaments per accedir als serveis bàsics.
 |
| Planificació de l'emplçament d'un edifici |
L'orientació
El Sol és una font natural de llum i calor. Disposar de llum natural a totes les cambres de l'habitatge proporciona una sensació de benestar, a més d'un important estalvi energètic en il·luminació.
Seria ideal disposar de la llum i escalfor del Sol sempre que el necessitem, però no és possible.
El Sol,que surt per l'est i es pon per l'oest, va ocupant diferents posicions en el cel al llarg del dia.
 |
| Moviment del Sol durant el dia |
Per tot plegat, segons quina sigui l'orientació d'un habitatge, s'aconseguiran diferents graus d'insolació i, per tant, de confort:
- Orientació nord: Rep molt poca insolació. És força freda a l'hivern i fresca a l'estiu.
- Orientació sud: Rep la màxima insolació. És relativament calorosa a l'estiu i molt agradable a l'hivern.
- Orientació est: Rep insolació des del matí fins al migdia. És agradable al matí i la temperatura ambient no és gaire càlida.
- Orientació oest: Rep insolació des del migdia fins al vespre. És molt calorosa a l'estiu.
La distribució
Per poder satisfer adequadament totes les nostres necessitats, els habitatges estan distribuïts, utilitzant envans i parets, en diferents espais anomenats habitacions o cambres.
Atenent a la funció que realitzen, les cambres es poden agrupar en quatre zones principals:
- Zona de treball i serveis: Està destinada principalment a les feines domèstiques i d'higiene personal. Per exemple, la cuina, el rebost, etc.
- Zona per dormir i d'aïllament: La constitueixen principalment els dormitoris i està dedicada al descans.
- Zona per viure i estar: Comprèn les habitacions on treballem, conversem, mengem, veiem la televisió, etc.
- Zona d'accés i circulació: Permeten l'accés des de l'exterior, la circulació interior, la connexió entre zones i la recepció de persones preservant la intimitat de la resta d'espais.
 |
| Distribució dels espais d'un habitatge |
A més de distribuir adequadament els espais de l'habitatge, no és menys important fer una correcta distribució interior de cada habitació, perque l'activitat a què estàn destinades s'hi pugui desenvolupar correctament.
Els mobles constitueixen el contingut principal d'una estança i, per tant, col·locar-los correctament influeix decisivament en el grau de confort final.
 |
| Distribució dels mobles d'una habitació |
L'accés a l'habitatge
Per construir cal disposar de sòl on ubicar-lo i de tècnics que realitzin el projecte i la construcció. Però també calen dinars, un promotor i els permisos de l'Administració pública. Els diners son necessaris per comprar el sòl, els materials i per pagar als tècnics. El promotor és la persona o empresa que decideix construir l'habitatge. L'administració pública vetlla per la qualitat i seguritat i otorga els permisos de construcció.
Promotors
La promoció d'habitatges pot ser privada o pública. És privada quan el promotor és una persona particular o una empresa constructora o immobiliària, i pública quan el promotor és l'Administració o una empresa pública.
Permisos
Un cop el promotor disposa de sòl edificable i decideix construir-hi habitatges, encarrega el projecte tècnic a un arquitecte o a una empresa d'arquitectura.
El projecte ha de ser revisat pels tècnics municipals, que atorguen la llicència d'obres si comproven que respecta les ordenances i les normes de seguretat i confort.
 |
| Sol·licitud d'una llicència d'obres |
Un cop acabada l'obra, els tècnics de l'Administració local inspeccionen l'habitatge per comprovar que s'ha construït segons el projecte i que s'han respectat totes les ordenances. Si és així concedeixen al promotor la llicència de primera ocupació.
Per poder contractar els subministraments i serveis bàsics amb les companyies subministradores ens caldrà la cèdula d'habitabilitat.
Hipoteques
Quan necessitem un habitatge, tenim diverses opcions: convertir-nos en promotors i contractar-ne la construcció, comprar un habitatge nou o usat, o bé llogar-ne un al seu propietari.
L'obtenció dels diners necessaris pero construir o comprar un habitatge s'anomena finançamenti s'acostuma a realitzar mitjançant una entitat bancària, que ens fa el prèstec dels diners. El banc o la caixa ens deixa tots els diners de cop i nosaltres ens comprometem a retornar-los poc a poc, durant un temps anomenat període d'amortització.
 |
| Rebut d'una hipoteca |
El preu que cobra l'entitat bancària pels diners que presta es coneix com interès o tipus d'interès. L'interès d'un prèstec s'expressa percentualment respecte a la quantitat prestada.
Totes aquestes qüestions de període d'amortització queden reflectides en un contracte o escriptura hipotecària davant el notari.
Actualment, a l'hora de contractar una hipoteca, les entitats bancàries ofereixen diferents modalitats d'interès: el fix, el variable i el mixt.
L'interès fix és el que no varia durant tot el període d'amortització.
L'interès variable depèn de la evolució de l'economia, les quotes mensuals poden aumentar o disminiur al llarg del temps.
Per saber el preu que té el diner en el mercat hipotecari s'utilitzen uns valors o índex de referència.Les hipoteques a interès variable o mixt els utilitzen per actualitzar el tipus d'interès final de cada període de revisió.
Els dos més usats són l'IRPH i l'Euribor.
 |
| Evolució de l'Euribor i l'IRPH |
Lloguer
L'altre opció per accedir a un habitatge és l'arrendament o lloguer. En aquest cas, és el propietari d'un habitatge qui ens el cedeix perquè en fem ús. El propietari que cedeix l'habitatge s'anomena arrendador, el que en fa ús és l'arrendatari o llogater, i la quantitat de diners que ees paga es coneix per renda o lloguer.
El propietari ha de tenir en regla la cèdula d'habitabilitat.
 |
| Cèdula d'habitabilitat |
En el moment de fer el contracte, normalment el propietari demana una fiança, que consisteix en el pagament d'una quantitat equivalent a una renta mensual. Aquesta fiança es retorna si l'habitatge no té danys quan acaba el contracte.
Ajuts
L'Administració en facilita la compra o lloguer a les persones o famílies amb ingressos baixos. Per fer-ho possible, l'Administració pot qualificar determinats habitatges com protegits si acompleixen unes condicions.
Actualment hi han tres tipus d'habitatges protegits:
- Els de règim especial
- Els de règim general
- Els de preu concertat
En tots els casos l'habitatge protegit no pot tenir més de 90 m2 de superfície útil, i els compradors han de tenir uns ingressos familiars situats entre uns límits.
Viure i gaudir d'un habitatge
Normalment els habitatges formen part d'una edificació i, per tant, alguns dels espais, l'estructura, les instal·lacions o els serveis de l'edifici són comuns a tots els habitatges que l'integren. En tots els casos en què hi ha elements comuns, tots els propietaris tenen l'obligació de fer front conjuntament al seu manteniment
Algunes de les despeses més frequents que tenen les comunitats de propietaris són:
Altres taxes que cal pagar a l'ajuntament poden ser les que corresponen al servei de recollida i tractament d'escombraries o al subministrament d'aigua potable.
Viure i gaudir d'un habitatge
Normalment els habitatges formen part d'una edificació i, per tant, alguns dels espais, l'estructura, les instal·lacions o els serveis de l'edifici són comuns a tots els habitatges que l'integren. En tots els casos en què hi ha elements comuns, tots els propietaris tenen l'obligació de fer front conjuntament al seu manteniment
Algunes de les despeses més frequents que tenen les comunitats de propietaris són:
- Reparacions i manteniment de l'edifici
- Assegurances
- Consums d'aigua i electricitat
- Neteja de l'edifici
- Impostos i taxes
El fet de ser propietari d'un habitatge implica també el pagament d'impostos i taxes a l'ajuntament.
L'IBI o Impost sobre Bens Immobles és el més general, es paga cada any i el seu import es calcula com un percentatge del valor que l'Estat aribueix a l'habitatge.
 |
| Rebut de l'IBI |
Altres taxes que cal pagar a l'ajuntament poden ser les que corresponen al servei de recollida i tractament d'escombraries o al subministrament d'aigua potable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario